Ermita de la Mare de Déu de Dalt
Situada a la part alta del poble, és del segle XIII i d'estil romà tardà, típic de l'arquitectura cristiana medieval de la regió de l'Ebre i que va lligada als ordes militars que van participar en la conquesta cristina (Tortosa, 1148). És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant. La porta principal i original del temple és feta en un arc de mig punt perfectament dovellat.
Damunt seu, una mica desplaçat hi ha el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicatica) dóna al carrer de l'Ermita.
A l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet, situada al presbiteri. Als peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyols tenien les seves sepultures en es segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb inscripcions llatines.
Després de la conquesta de Tortosa per part de les forces de Ramon Berenguer IV, l'any 1148-1149, les terres van ser repartides entre els seus nobles. Un d'aquests era Berenguer Pinyol a qui va cedir el lloc de Costumà, a les proximitats de Benifallet. Cap a 1228, Bernat Pinyol, descendent de l'anterior, va ampliar el seu territori amb la compra dels llocs de Sellent o Sallent i Cardó a la vídua de Bernat Olicar Fuster. Els Pinyol van continuar sent senyors de la baronia de Cardó possiblments fins al 1417 en què passà a l'abat del monestir de Benifassà. La baronia de Costumà va passar a la jurisdicció de la ciutat de Tortosa cap a l'any 1491 per ordre de Ferran el Catòlic.
A l'ermita es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església. Destaca el Calvari, on hi ha petites capelletes que representen la vida de Jesús.
El nom de Benifallet apareix per primera vegada en documents de 1153. El lloc ja existia abans de la conquesta de Tortosa per part de Ramon Bereguer IV. El 1208 el rei Pere el Catòlic va lliurar el castell a Guillem de Cervera qui, el 1215 el va lliurar el seu torn als cavallers de l'orde del Temple. Posteriorment Benifallet retornà a la jurisdicció reial per mitjà de la seva vinculació amb la ciutat de Tortosa. El 1207 Ramon Montcada donà aquests llocs a Bernat Oliver Fuster amb els seus termes i pertinences, perquè l'explotés i hi establís conreadors.
