Serra de Cardó

Les muntanyes de Cardó conformen una de les serres més carismàtiques de les Terres de l'Ebre. La major part del massís s'estén entre els termes municipals de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d'Ebre). El seu vessant interior davalla fins a l'Ebre al sud i al sud-est continua per la serra del Boix. L'abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent per l'esquerra de l'Ebre. Entre la vegetació de l'obaga hi destaquen les alzines, les pinedes i alguns roures. A la solana s'hi pot trobar vegetació arbústica com el llentiscle, el romaní o el bruc. 

En aquesta zona les pluges són escasses però la permeabilitat de les roques calcàries origina corrents subterranis que originen fonts medicinals que aboquen per l'abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari i antic convent carmelita de Cardó. La carena culmina a la Creu de Santos (942 m) i és travessada per camins de ferradura que unien Benifallet i Rasquera amb Tivenys i Tortosa. Els antins nuclis medievals de Sallent, Cardó i Costumà al nord, i, especialment, de la Fullola i la Bassa de Cascall, han desaparegut del tot.

Cardó. Convent i Balneari

El Desert de Cardó, que va esdevenir Balneari al segle XIX, situat al capdamunt del cingle del Salt del Frare, es va començar a construir al 1604 per tres frares i un peó. El 1606 es van comprar els terrenys i va començar la construcció del convent i de les 14 ermites -de les quals actualment només en queden tretze- on es va establir la comunitat dels Carmelites Descalços. Degut a la Guerra Carlista i, posteriorment, a la desamortització de Mendizàbal, els carmelites van haver d'abandonar Cardó. 

Al segle XIX uns empresaris tortosins van decidir construir un balneari-restaurant així el conjunt d'edificis que s'havien quedat al desús durant dos segles. Durant aquest segle el Balneari va gaudir d'una gran fama, fins que va arribar la Guerra Civil. 

Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a seu per a les Brigades Internacionals i posteriorment es va usar com a hospital per als republicans, durant la batalla de l'Ebre. L'any 1940 es torna a obrir el balneari, fins l'any 1967 quan finalment queda abandonat. 

L'any 1974 va ser comprat per engegar una planta embotelladora que va anar passant per diferents propietaris fins que al 2007 va cessar definitivament l'activitat. 

Subscriure a
Menu

Menú principal

Llengües