Benifallet es va abocar el cap de setmana del 14, 15 i 16 d'octubre en l'homenatge als seus fills, Francisco Margalef Treig, Antonio Povill Trilla, Tomàs Salaet Artiola i Joaquín Cid Pasanau, deportats als camps nazis. Ho va fer en el marc de les I Jornades de Memòria Democràtica, resultat de la tasca realitzada per l'equip que tirar endavant el projecte Stolpersteine de l'Ajuntament de Benifallet format per Mireia Margalef, Sílvia Folqué, Amparo Treig, Gemma Vidiella, Assutzena Povill, Nanu Marino i Hélene Marino. L'homenatge va tenir com a element central el treball de recerca de Mireia Margalef Castillo a l'institut de Roquetes que li va merèixer la Menció d'Honor del Memorial Democràtic. Un treball excel·lent que s'ha convertit en el segon llibre publicat per Amics i Amigues de l'Ebre de la col·lecció "Ebrencs als camps de concentració". El llibre es va presentar en el marc d'aquest homenatge en què Benifallet va mostrar el seu compromís amb la justícia històrica i que es va fer a la sala d'actes del Centre Polivalent, plena de gom a gom, conduït per la periodista Aida Cid. 

La inauguració va comptar amb els parlaments de l'alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, del secretari primer de la Mesa delParlament, Ferran Pedret, que va assistir en l'acte en representació de l'institució, màxima expressió de la democràcia. També hi va ser present el Director General de Memoria Democrática del Ministerio de la Presidencia, Diego Blázquez, i el responsable dels Espais de Memòria de Catalunya, Josep Font. Tots van valorar la gran tasca feta per la Mireia Margalef i la valentia d'afrontar la seva recerca així com el treball de l'equip Stolpersteine i la implicació de l'Ajuntamet de Benifallet en la memòria democràtica. 

Però sobretot van agrair i destacar la presència dels familiars dels quatre benifalletencs deportats, entre els quals hi havia l'Annie Povill, filla d'Antonio Povill; la Maria i la Isabel Salaet, filles de Tomàs Salaet; la Rocio Margalef, neboda de Francisco Margalef; l'Elyseo Cano, net de Teresa la Ronchera, germana de Francisco Margalef, i la Lluïsa Doliu, fillola de Joaquín Cid.

Durant l'acte, hi van intervenir les membres del projecte Stolpersteine. Sílvia Folqué, regidora de Memòria Històrica i impulsora del projecte Stolpersteine de Benifallet, va destacar la coincidència de la celebració amb els 82 anys de la mort del president Lluís Companys. També va celebrar l'aprovació al Senat una setmana abans de la Llei de Memoria Democratica, una llei històrica i de reparació necessària, impulsada pel govern espanyol i va destacar la tasca realitzada des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Folqué va reclamar als dos governs, català i espanyol, que s'avanci encara més en la reparació i la justícia històrica.

La psicòloga i terapeuta emocional Amparo Treig, qui va iniciar la recerca i va aconseguir contactar amb Rocio Margalef, neboda de Francisco, van explicar com va produir-se la trobada clau per iniciar tot el projecte de recerca a partir de la figura del Negre de Coti, com se'l coneix al poble Ho van fer amb una projecció que posava en valor l'arrelament a la terrra. De la seva banda, la investigadora local Gemma Vidiella va explicar tot el treball de recerca amiliar fet amb un vídeo sobre els arbres genealògics dels quatre deportats.

I Mireia Margalef, autora del llibre, va explicar la seva vivència i el compromís amb la història i la seva memòria al costat dels seus tutors Marc March i Joana Subirats. També hi van intervenir el periodista Carlos Hernández, el màxim referent en l'estudi de la deportació a Espanya, i l'historiador Sergio Giménez, estudiós de l'anarquisme, de la CNT i del Partit Sindicalista del qual n'era màxim dirigent Joaquín Cid.

Durant l'acte es va projectar l'excel·lent documental produït per Jordi Cañardo, amb guió d'Assutzena Povill i la veu en off de la Mireia Margalef sobre el relat de vida dels quatre deportats. I el moment culminant arribava amb l'emotiva i elegant performance final ´"Memoiria" a càrrec del músic David Espinós, de l'actriu de doblatge Gemma Ibáñez i de l'artista Nanu Marino, que va anar descobrint l'obra realitzada en homenatge al Francisco, l'Antonio, el Tomàs i el Joaquín.

Amb aquest homenatge, l'Ajuntament de Benifallet, en paraules de l'alcaldessa, Mercè Pedret, ha cercat fer justícia històrica amb quatre persones que van patir exili, deportació i, fins i tot, mort per defensar els seus ideals. La seva història i el seu patimet és paral·lela a la de les milers d'espanyols que van patir una doble dissort, el cop d'estat a la Repúbica que va originar la Guerra Civil i la Dictadura, i ser empresonats per les tropes nazis mentre estaven lluitant al costat de l'exèrcit francès, durant la II Guerra Mundial, convertint-se en "apàtrides" i essent deportats als camps de concentració nazi perquè el govern de Franco se'n va rentar les mans.

Benifallet ha posat llum a la foscor per donar veu a les persones anònimes, per recuperar els seus relats de vida en un exercici de memòria que hem de repetir, ara més que mai, una i una altra vegada. En paraules de Walter Benjamin: "És tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que de les persones cèlebres. La constucció de la història està consagrada a la memòria de qui no té nom".

"La responsabilidad franquista en la deportación de españoles a los campos nazis"

El periodista Carlos Hernández de Miguel, autor de "Los últimos españoles de Mauthausen", "Los campos de concentración de Franco" y "Deportado 4443", i màxim referent de l'estudi de la deportació a Espanya, va protagonitzar la primera de les conferències del matí que van obrir Lluís Montull i Carme Maigí, coordinadors del grup DEMD Ebre, Portes de la Memòria Hernández va aproximar el públic a la responsabilitat de Franco i la seva participació activa i passiva en la deportació de 9.000 espanyols als camps de concentració. Carlos Hernández és el reponsable del portal Deportados.es.

"Joaquin Cid Pasanau: secretari d’Ajut del Comitè català dels Socors Roig Internacional i antifeixista irreductible"

 L'historiador i professor de secundària Sergio Giménez va aproximar-nos a la militància del deportat benifalletenc Joaquín Cid Pasanau i, concretament, a la seva participació al Socors Roig Internacional. La seva conferència va ser una apel·ació a fer justícia amb el moviment llibertari massa sovint oblidat o arraconat. Giménez ja va publicar al portal Ser Histórico un article sobre Cid en base a la informació aportada per la Mireia Margalef i l'equip Stolpersteine. 

"Lliçons per al present. rotspanier, treballadors forçats espanyols en la II Guerra Mundial. La (des) memòria europea de l'antifeixisme".

El doctor en Història, Jaume Camps Girona, a qui va presentar la historiadora Roser Merlos, va aproximar el públic als treballs forçats durant la II Guerra Mundial a la vegada que va presentar a Benifallet l'exposició impulsada per la URV, conjuntament a associacions i universitats d'Espanya, França i Alemanya, Lecciones para el presente: Rotspanier. Trabajadores forzados españoles en la II Guerra Mundial. La (des)memoria europea del antifascismo". Es tracta d'una mostra que forma part del projecte europeu Rotspanier, el qual té com a objectiu promoure la recerca i la difusió d'aquest grup de represaliats per l'Alemanya nazi i fomentar el debat dels perills del neofeixisme a l'Europa actual.

"Els espanyols deportats a l’illa d’Aurigny"

L'historiador francès Luc Benoît va tancar les conferències del matí. Amb traducció d'Hélène Marino, Benoît ens va aproximar a la història dels quatre camps de les illes anglonormanes, i concretament a Nordeney on va arribar Joaquín Cid un dia abans del desembarcament de Normandia.

"Historia y memória del campo de concentración de Vernet d'Ariège".

Fernando Sánchez i Raimon Cubells van aportar una informació detallada del que va ser el camp de concentració de Vernet, amb dades noves sobre els espanyols que van ser en aquest camps, Cid, per mesures de repressió, Antonio Povill i Domingo Treig Ferré.

"Els deportats ebrencs al camp de concentració de Neugenganme i subcamps"

Joan Baptiste Beltran Reverter, de l'Amical de Neugengamme i un dels principals estudiosos i referents de la deportació a les Terres de l'Ebre, ens va aproximar a aquest camp nazi desconegut, alguns dels deportats del qual van ser enviats a les illes d'Aurigny, entre alres a Nordeney. Beltran va presentar per primer cop a Benifallet el treball de recerca a l'entorn dels sis deportats ebrencs a aquest camp.

Projecció del documental Gurs, historia y memoria, de Verónica Sáenz.

Anabel Beltran i Fernando Yarza, productors, van presentar aquest extraordinari documental que va emocionar el públic assistent al Polivalent, per l'emotivitat dels relats de via que recull així com per la narració.

Viatge als Espais de la Memòria amb el Llagut Benifallet.

L'empresa Terra Enllà va organitzar diumenge al matí un viatge amb el Llagut Benifallet recorrent els espais de la memòria de la Batalla de l'Ebre al municipi de Benifallet. Aquest viatge va aproximar els viatgers a la zona on l'exèrcit republicà va creuar el riu Ebre el juliolde 1938, a la desembocadura del Canaletes, entre altres com comprovar de port el resultat dels impactes dels projectils a a Torre de Mollet.

Les jornades van acabar amb una visita a les Coves Meravelles. 

D'altra banda, a la Biblioteca de Benifallet hi trobareu dos exemplars del llibre de Mireia Margalef. També es podrà adquirir a la botiga Regals i Més. 

Pots consultar aquí tots els vídeos de les jornades

Homenatge i presentació del llibre de Mireia Margalef Castillo. Dia 14 (1)

Homenatge i pressentació del llibre de Mireia Margalef Castillo. Dia 14 (2)

I Jornades de Memòria Democràtica. Conferències. Dia 15

Viatge als espais de la memòria amb el Llagut Benifallet i visita a les Coves. Dia 16