A principis any, des del Departament d’Igualtat i Feminismes a Terres de l’Ebre es va emprendre el projecte Dones rurals, Dones de les Terres de l’Ebre, en el qual el nostre municipi va participar amb una consulta organitzada des de l'Ajuntament de Benifallet i el Punt Lila perquè fos la ciutadania qui escollís aquestes dones. Les escollides per formar part del projecte van ser Cinta Espinós Vidal, Maria Cinta Reverté Ripoll, Cinta Salaet Vizcarro i Carme Trilla Cid. 

Un cop recopilades les biografies d’aquestes dones, s’ha editat un llibre i una exposició, que es va presentar divendres passat, dia 14 d'octubre, en el marc de la Jornada en Commemoració del Dia Internacional de les Dones del món rural, que van organitzar conjuntament el Departament d'Igualtat i Feminismes, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, a Gandesa, amb la presència de les Conselleres Teresa Jordà i Tània Verge. Hi va assistir també l'alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, Cinta Salaet Vizcarro i familiars de les homenatjades. 

CINTA ESPINÓS VIDAL

Benifallet, 4/10/1917- Tolosa, 14/07/2009

Orfana de mare, fou criada per son oncle i sa tia, panaders del poble. Al hivern 1939, als 22 anys, hagué de deixar el poble per la seua  activitat militant. Marxà sola, nomès amb una maleta com a dona lliure. Passà la frontera a Prats de Molló i feu cap a La Ferté Saint-Aubin (centre de França), mès tard a Tolosa on trovà gent de les Terres de l’Ebre. Gràcies a la seua ingeniositattreballà fent mil oficis per a sobreviure. Participà a la Resistència francesa i escapà a una batuda del Govern de Vichy. En finalitzarla guerra, feu de costurera. Tingué 2 fills : Terlys i Oscar. A les seues netes transmeté el amor pel seu poble, la cultura i lallibertat. Dona moderna, sempre defensà el paper de les dones.

MARIA CINTA REVERTÉ RIPOLL (Sinyo Cinta)

Benifallet, 3-3-1883, Benifallet 31/10/1961

A Benifallet va exercir com a mestra la senyora Maria Cinta Reverté Ripoll,coneguda com la sinyó Cinta. Va estudiar a Tarragona i va treballar sempre a Benifallet, on va ensenyar a llegir i escriure a diverses generacions debenifalletencs i benifalletenques. Es tractava dels durs moments de la postguerra en què algunes xiquetes i xiquets i joves no podien anar a escolaperquè havien  d'ajudar les seves famílies, generalment en feines al camp, perpoder sobreviure. Així, ella cobria aquesta mancança, ensenyant des de casa fins la seva mort. Avui encara hi ha exalumnat seu que recorda "ami em va ensenyar de lletra la sinyó Cinta". Moltes d'aquestes persones li agraeixen haver pogut aprendre a llegir i a escirure i tambe perquè gràcies al seu ensenyament van poder , entre altres coses, fer una cosa que pot semblar tan senzilla com escriure una carta a les seves famílies si marxaven a la mili o
havien hagut d'anar a treballar fora. A Benifallet es recorda encara una frase seva: Llegint molt se sap poc, llegint poc no se sap res.
A tot això, se li suma el fet que la sinyó Cinta no només ensenyava a llegir i escriure sinó a fer manualitats i a aprendre a brodar i a cosir.Tota aquesta tasca de formació tan necessària en temps difícils la va haver de compaginar amb tenir cura i criar la seva neta, ja que la seva filla va morir de tifus el 1939. La biografia de Maria Cinta Reverté Ripoll es va recollir en la publicació. Més
enllà del silenci. Oficis i dones rellevants del Baix Ebre arran de l'exposició organitzada pel Consell Comarcal del Baix Ebre el 2019. L'Associació de Dones Meravelles de Benifallet li va retre homenatge el 2002 per tota una vida dedicada a l'ensenyança i es va col·locar una placa a la casa on va viure.

CINTA SALAET VIZCARRO

Benifallet, 4/08/1933

Va perdre a la seva mare de ben petita, durant la Guerra Civil, quan el seu pare havia marxat a la guerra. Deseguida, tenint apenes 10 anys, va haver de fer-se càrrec de la seva iaia, del seu germà petit i un cop acabada la guerra del seu pare que en va tornar ferit. Va haver de combinar aquestes tasques a la llar amb una altra feina duríssima, quan tenia 13 anys, com era treballar a les mines de terra refractària del Pinell de Brai. Això, però, no la va desanimar, ans al contrari, amb un esperit de superació i amb un caràcter alegre, va poder dedicar-se a la seva gran passió que era la cançó i la música, essent vocalista de l'Orquestra Potenti durant vuit anys durant la dècada dels 40/50. Aquest amor per la música és la que la va portar a convertir-se en imatge icònica del programa de TV3, El Foraster, amb la peça Para que no me Olvides que va ballar amb el seu marit, a qui també va cuidar fins la seva mort, i que va captivar tota Catalunya.
Persona generosa, altruista i amb ganes d'ajudar tothom, de forma autodidacta va aprendre algunes tasques d'auxiliar d'infermeria, entre les quals posar injeccions en els difícils dies de la postguerra i de la dictadura. També cal destacar la seva faceta com a vestidora de persones difuntes, una tasca desconeguda, però que tenia molt valor abans de la posada en marxa dels tanatoris. Totes aquestes tasques les va combinar també amb la de pagesa. Cinta Salaet Vizcarro, a més, ha estat membre fundador de l'Associació de Dones Meravelles de Benifallet, entitat que organitza un bon grapat d'activitats al llarg de l'any, que col·labora en tots els esdeveniments del poble mantenint-lo sempre actiu, i que s'ha convertit en una entitat icona i de reivindicació de la dona en tots els seus àmbits i, especialment en el món rural.

CARME TRILLA CID

Benifallet 21/09/1947

La Carme va marxar de Benifallet cap a Molins de Rei quan tenia 3 anys, tot i que ella sempre ha dit que no s'hauria mogut del poble. Va treballar com a ballarina de cabaret i de Belly Dance (dansa del ventre). La seva dilatada trajectòria com a ballarina i coreògrafa la va portar als escenaris de molts països del món: Espanya, Itàlia, Grècia, França, Bèlgica, Alemanya, Iran, Irak, Síria, Japó, Estats Units, Turquia i Líban.Quan va tornar al poble, va regentar un establiment de restauració al municipii, més tard, va treballar a Turisme com a guia de les Coves Meravelles de Benifallet.

De forma desinteressada, va donar classes de ball a moltes xiquetes i xiquets de Benifallet i va ser durant molts anys l'encarregada , de forma altruista, de les coreografies i posades en escena dels festivals escolars organitzats per l'Escola de Benifallet. Ha estat al capdavant també de forma desinteressada durant molts anys del ball de gala de Pubilles i Hereus amb motiu de les Festes Majors.